La lira (/ˈlaɪər/) (del grec λύρα i del llatí lyra) és un instrument musical de corda que Hornbostel–Sachs classifica com un membre de la família d'instruments del llaüt. En organologia, una lira es considera un llaüt de jou, ja que és un llaüt en què les cordes s'uneixen a un jou que es troba en el mateix pla que la taula de so, i que consta de dos braços i una barra transversal.
La lira té els seus orígens en la història antiga. Les lires es van utilitzar en diverses cultures antigues al voltant del mar Mediterrani. Els primers exemples coneguts de la lira s'han recuperat en jaciments arqueològics que daten del c. 2700 aC a Mesopotàmia. [1] [2] Les lires més antigues del Creixent Fèrtil es coneixen com a lires orientals i es distingeixen d'altres lires antigues per la seva base plana. S'han trobat en jaciments arqueològics a Egipte, Síria, Anatòlia i el Llevant.[1]
La lira rodona o la lira occidental també es va originar a Síria i Anatòlia, però no va ser tan àmpliament utilitzada i finalment es va extingir a l'est c. 1750 aC. La lira rodona, anomenada així per la seva base arrodonida, va reaparèixer a l'antiga Grècia c. 1700–1400 aC,[3] i després es va estendre per tot l'Imperi Romà.[1] Aquesta lira va servir com a origen de la lira europea coneguda com a lira germànica o rotte que va ser molt utilitzada al nord-oest d'Europa des de l'època precristiana fins a l'edat mitjana.
(https://en.wikipedia.org/wiki/Lyre)
La Lyre Harp Real és una aplicació de simulació de Lyre Harp amb 19 cordes. Interval de freqüència: F3 -> C6.
Més cançons fora de línia i en línia per practicar (amb la possibilitat de canviar la velocitat).
Juga amb 3 modes:
- Normal
- Temps real
- Reproducció automàtica: trieu aquest mode per escoltar cançons.
Funció de gravació: grava, reprodueix i comparteix amb els teus amics.
Funció de reverberació
** Les cançons s'actualitzen regularment
Data d'actualització:
10 de gen. 2025