Poeta, pensadora, teòrica feminista i icona lesbiana, Adrienne Rich (1919-2012) va fer de la història de les dones oblidades o malenteses el focus principal de la seua poètica. Els més de vint llibres que componen la seua obra poètica i assagística mostren un compromís cívic constant i un recorregut reivindicatiu del fet de ser dona. A mesura que Rich anava deslliurant-se de la dependència dels models poètics masculins i abraçava el feminisme lèsbic com a estil de vida personal, estratègia poètica i visió política, la figura de Dickinson cobrava més importància per a ella, fins que la va convertir en mare poètica. Rich subratlla l’existència de la màscara que Dickinson creà al llarg dels anys en poemes sorprenents, tant per la dicció com per la puntuació, i conclou que, darrere de la dona que atenia amb cura el jardí o feia les faenes més banals de la llar, s’amagava una ment brillant que expressava els seus pensaments amb un llenguatge original, o millor encara, que guardava silencis per a fer realitat els seus propòsits d’innovació i transgressió.