Joan Maragall: Un assaig
เด เด-เดฌเตเดเตเดเดฟเดจเตเดเตเดเตเดฑเดฟเดเตเดเต
La figura de Joan Maragall va fascinar Josep Pla tot al llarg de la seva vida. El 1923 li va dedicar un article en una revista francesa; el 1926, un retrat al seu llibre Llanterna mร gica; el 1960, un homenot; i, finalment, el 1968, aquest Joan Maragall: un assaig, en quรจ Pla va refondre el material de les seves aproximacions anteriors. La mirada de Pla sobre la ยซimpressionant personalitatยป de Maragall รฉs peculiar en mรฉs d'un aspecte.D'una banda, no hi fa una aproximaciรณ estrictament biogrร fica, sinรณ que el retrata, i molt a fons, a travรฉs de llargues converses amb un gran nombre de persones que l'havien tractat, entre les quals destaquen Francesc Pujols i Josep Pijoan; Pla transcriu aquestes converses amb la seva mestria excepcional en el conreu de la ยซliteratura oralยป. D'altra banda, la mirada de Pla tambรฉ es singularitza per l'acuรฏtat amb quรจ, al marge de clixรฉs acadรจmics, sap arribar fins al moll de l'os en la lectura dels textos de Maragall, per la interpretaciรณ de la relaciรณ de Maragall amb la llengua literร ria del seu temps i per la capacitat de donar, amb vivรญssimes pinzellades, un panorama precรญs dels corrents poรจtics vigents a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX.Aquesta ediciรณ de Joan Maragall: un assaig contรฉ un prรฒleg ilยทluminador de Jordi Amat i incorpora, en apรจndix, els dos primers textos maragallians de Pla (l'article francรจs del 1923 i el retrat de 1926) i una carta d'Eugeni d'Ors a Miguel de Unamuno que Pla cita en mรฉs d'una ocasiรณ. Tot aixรฒ en fa un volum indispensable per al coneixement de dues figures excepcionals en la literatura catalana moderna: Maragall, el poeta que n'รฉs l'indiscutit iniciador, i Pla, que n'รฉs el mรฉs gran prosista.
