La figura de Joan Maragall va fascinar Josep Pla tot al llarg de la seva vida. El 1923 li va dedicar un article en una revista francesa; el 1926, un retrat al seu llibre Llanterna mà gica; el 1960, un homenot; i, finalment, el 1968, aquest Joan Maragall: un assaig, en què Pla va refondre el material de les seves aproximacions anteriors. La mirada de Pla sobre la ÂĢimpressionant personalitatÂģ de Maragall Ês peculiar en mÊs d'un aspecte.D'una banda, no hi fa una aproximaciÃŗ estrictament biogrà fica, sinÃŗ que el retrata, i molt a fons, a travÊs de llargues converses amb un gran nombre de persones que l'havien tractat, entre les quals destaquen Francesc Pujols i Josep Pijoan; Pla transcriu aquestes converses amb la seva mestria excepcional en el conreu de la ÂĢliteratura oralÂģ. D'altra banda, la mirada de Pla tambÊ es singularitza per l'acuïtat amb què, al marge de clixÊs acadèmics, sap arribar fins al moll de l'os en la lectura dels textos de Maragall, per la interpretaciÃŗ de la relaciÃŗ de Maragall amb la llengua literà ria del seu temps i per la capacitat de donar, amb vivÃssimes pinzellades, un panorama precÃs dels corrents poètics vigents a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX.Aquesta ediciÃŗ de Joan Maragall: un assaig contÊ un prÃ˛leg il¡luminador de Jordi Amat i incorpora, en apèndix, els dos primers textos maragallians de Pla (l'article francès del 1923 i el retrat de 1926) i una carta d'Eugeni d'Ors a Miguel de Unamuno que Pla cita en mÊs d'una ocasiÃŗ. Tot aixÃ˛ en fa un volum indispensable per al coneixement de dues figures excepcionals en la literatura catalana moderna: Maragall, el poeta que n'Ês l'indiscutit iniciador, i Pla, que n'Ês el mÊs gran prosista.