La banda dels nanos
Sobre aquest llibre
Nàpols, avui, és una ciutat bella i terrible: és el regne de la camorra, i els nanos que hi creixen ho fan sota el seu influx. Un grup de deu xavals es llança a conquerir la ciutat. Procedeixen de famílies corrents, els agrada lluir calçat de marca i tatuar-se el símbol de la seva banda. Liderats per Nicolas Fiorillo, el Maraja, el grup d’adolescents utilitza les motos com els bandits de les pel·lícules de l’Oest usaven els cavalls: envaeixen les voreres, atropellen vianants, s’escapoleixen pels carrers estrets del centre històric. Volen apropiar-se d’una part del negoci del tràfic de drogues i l’extorsió, i aprofiten el buit que han deixat algunes famílies per iniciar l’ascens. El poder es consolida mitjançant el respecte, la por, la violència: un like al Facebook de la nòvia d’un altre pot convertir-se en una sentència de mort, si cal provar armes noves s’utilitzen immigrants com a diana, i en el camí del cim no existeixen ni amics ni antigues lleialtats...
Amb valentia, Roberto Saviano torna a un territori que coneix bé. La banda dels nanos és una novel·la sobre la realitat, una ficció que es converteix en crònica de la podridura quotidiana d’una ciutat corrompuda, corroïda, en la qual la sang es paga amb sang i el destí sembla tràgicament escrit en forma de reformatori, presó o tomba; una ciutat que pot ser moltes altres perifèries de tot el món.
Puntuacions i ressenyes
- Marca com a inadequada
Sobre l'autor
(Nápoles, 1979) es el autor, entre otros, de Gomorra (2006), que ha sido traducido en más de cincuenta países y ha vendido diez millones de ejemplares en Italia y en el mundo. En Italia colabora con La Repubblica y LEspresso; en Estados Unidos, con el Washington Post y el New York Times; en España, con El País; en Alemania, con Die Zeit; en Suecia, con el Expressen y el Dagens Nyheter; en Inglaterra, con The Times. Por su actividad como escritor y por su compromiso cívico, le han sido concedidos el Premio Viareggio Opera Prima, el Premio Nazionale Enzo Biagi, el Geschwister-Scholl-Preis, el Premio Periodístico de Leipzig, el Premio Manuel Vázquez Montalbán y el European Book Prize. Desde 2006 vive con escolta, debido a las amenazas de los clanes a los que denunció. En 2008 diversos galardonados con el Nobel se solidarizaron con Saviano, y estuvo en la sede de la Academia Sueca para pronunciar un discurso sobre la libertad de expresión. En palabras de Mario Vargas Llosa: «Debemos agradecer a Roberto Saviano que haya devuelto a la literatura la capacidad de abrir los ojos y la conciencia.» En Anagrama ha publicado Vente conmigo: «Una colección de crónicas excelentemente engarzadas... Es menos ruidoso que Gomorra, pero tiene más cerebro y más profundidad» (Félix Soria, La Voz de Galicia) y CeroCeroCero: «Saviano es uno de los periodistas más interesantes y lúcidos del momento. CeroCeroCero resulta conmovedor... ¡Qué tristeza da este libro fino y brillante y bien hecho, como un estilete!» (Gregorio Morán, La Vanguardia).
