Les petites virtuts
Liburu elektroniko honi buruz
Onze textos entre l''autobiografia i l''assaig. Onze formes de "sentir" fets, coses, gestos, veus.
Què és l''amistat? Què significa la virtut? Quin valor tenen parlar i callar? Quin és el sentit d''una vida? Natalia Ginzburg compon un autoretrat extraordinari, un mosaic dels seus pensaments on hi desvetlla el món viscut.
En aquest llibre hi trobem el retrat de la vida a la regió dels Abruços amb el seu marit, Leone Ginzburg; la guerra i la por i la pobresa consegüents; el record estremidor i sostingut de Cesare Pavese; l''experiència de ser dona i mare, o estampes entranyables de la vida conjugal.
La narració de Natalia Ginzburg commou, endinsant el lector en un calidoscopi literari de petites joies que converteixen aquest llibre en un tresor essencial i fonamental.
"Natalia Ginzburg és una dona dotada d'una capacitat d'observació poc comuna."
Carmen Martín Gaite
"En cada pàgina d'aquest llibre hi ha la forma de ser dona (de Natalia Ginzburg): sovint adolorida però sempre pràctica i gairebé brusca, entre els dolors i les alegries de la vida."
Italo Calvino
"És difícil entendre el secret de la seva prosa prodigiosa."
El Periódico
"Un retrat encertat de la Itàlia indigent de la postguerra."
El País
"Reflexions que es manifesten amb sobrietat i delicadesa."
Qué Leer
Egileari buruz
Durant tota la seva vida va ser una persona compromesa amb la resistència clandestina contra el feixisme. Un dels moments que van marcar la seva existència, de fet, va ser la mort del seu primer marit, Leone Ginzburg, a causa de les tortures de la policia. Ginzburg, de qui en va adoptar el cognom, va formar part, com la Natalia, del grup d''intel·lectuals que va fundar la prestigiosa editorial italiana Einaudi.
Natalia Ginzburg és un dels noms principals de la literatura italiana del segle XX. Entre les seves obres més destacades s''hi troben Les petites virtuts (1961) i Lèxic familiar (1963). Molt activa políticament i culturalment, va viure la postguerra, la pobresa, la fam i la persecució del feixisme. Va morir a Roma el 1991.
