Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.
Llucia Ramis (Palma, 1977) és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa al diari La Vanguardia i col·labora a Catalunya Ràdio, RAC1 i TV3. El 2018 va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Les possessions, publicada en castellà per Libros del Asteroide, traduïda a l’alemany i mereixedora així mateix del Premi Setè Cel de Salt. També és autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i Egosurfing (Premi Josep Pla 2010). Amb Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes va obtenir el Premi Time Out al creador de l’any 2013.