" Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'รบltima fila dels que, clavats per l'espectacle arran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. โ Amor meu. Amor meu.
L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressiรณ fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del mรณn, la del seu desig."
El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devociรณ entre els crรญtics. Avui รฉs, al costat de L'amant, un dels pilars de la novelยทlรญstica de Duras, dedicada a explorar la temptaciรณ de caure โen l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antรญdot contra la correcciรณ benpensant, si arribรฉs avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.