Paral·lelament, s'hi entrecreua un enigmàtic "home llarg", un clar demiürg de la destrucció, responsable científic dels assaigs d'una nova bomba que s'està provant en el desert.
Fascinada per aquest relat, una estudiosa descobreix el llibre i decideix fer un exercici d'exegesi per, finalment, traduir-la amb el títol de Malva, el desert.
Publicat el 1987, El desert malva aviat es va convertir en un llibre de culte i, des d'aleshores, ha estat motiu de centenars d'assaigs d'interpretació fins a esdevenir un clàssic de la literatura quebequesa. L'obra també és una meditació sobre la traducció i una brillant posada en qüestió de la representació de la mirada crítica sobre la realitat: què són, com es relacionen, on es refugien la realitat i la ficció.
Nicole Brossard (Mont-real, 1943) és, abans que res, una gran poeta ("duc la poesia clavada al ventre i al cor", ha escrit) que també s'ha endinsat pel camins de la narrativa —per exemple, el llibre que el lector té ara a les mans—, l'assaig, el teatre i el cinema, i que ha tingut un destacadíssim paper en la militància per les causes feminista i LGTB.
Autora de més de quaranta llibres de poemes, la seva escriptura oscil·la entre la cerca d'una "veritat del text" i els jocs semàntics, sempre posant en qüestió la distància entre la realitat i la ficció. Així, els mots i el cos de qui escriu s'imposen, ells mateixos, com a materials textuals.
Traduïda a diversos idiomes, Nicole Brossard ha rebut les més altes distincions del Quebec i del Canadà.
En català, fins ara, té tres llibres publicats: Instal·lacions (Jardins de Samarcanda, 2005), Museu de l'os i de l'aigua (El Gall editor, 2013) i I de sobte soc aquí a punt de refer el món (AdiA / Cafè Central, 2017), tots ells traduïts per Antoni Clapés.