No plorar

Lydie Salvayre

2015年9月 · LLIBRES ANAGRAMA 14 巻 · Anagrama

電子書籍

216

ページ

評価とレビューは確認済みではありません詳細

この電子書籍について

Filla d’un andalús i d’una catalana, Lydie Salvayre, el cognom de naixement de la qual és Arjona, narra a No plorar la història de la seva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, se’n va a Barcelona amb el seu germà anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de l’amor i l’alegria revolucionària dels dies posteriors a l’esclat de la Guerra Civil. En la novel•la es conjuga el present des del qual la Montse desgrana els seus records d’aquells dies meravellosos de llibertat de l’agost del 36 amb la narració de l’estada de Georges Bernanos a Mallorca i el procés d’escriptura d’Els grans cementiris sota la lluna –la condemna d’un catòlic durant la sanguinària repressió feixista. La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels pares i el seu matrimoni, el de la filla d’una família humil amb el plançó del cacic del poble. A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionant sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l’exili i l’herència que va deixar en els fills dels que van haver de marxar d’Espanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montse hagués marcat per sempre un destí en fuga.

著者について

Lydie Salvayre (Autainville, 1948) és una escriptora i dramaturga francesa d’origen català i andalús. Es va llicenciar en llengües modernes i en medicinaa Tolosa, i posteriorment es va especialitzar en psiquiatria a Marsella. Va exercir durant molts anys com a psiquiatra en una clínica de Bouc-Bel-Air. El 1983 es va establir a París, on va treballar com a psiquiatra infantil. Va començar a escriure en revistes a finals de la dècada dels setanta. Ha publicat una vintena de llibres i ha rebut els premis Hermès du Premier Roman per La Déclaration, Novembre per En companyia dels espectresi François-Billetdoux per BW. Algunes de les seves novel•les han sigut adaptades al teatre, com La Puissance des mouches i Les Belles âmes. Amb No plorar va guanyar el Premi Goncourt l’any 2014 i va obtenir una extraordinària acollida crítica i, naturalment, moltíssims lectors i traduccions.