L'esperadÃssima primera obra de no-ficciÃŗ de Quentin Tarantino. Un llibre molt personal: un viatge Ãntim per les seves pel¡lÃcules preferides que ens fa entendre per què Tarantino fa el cinema que fa.
A mÊs de ser un dels cineastes contemporanis mÊs cèlebres que hi ha, Quentin Tarantino Ês probablement l'espectador de cinema mÊs capaç de contagiar el seu amor pel setè art. Durant anys ha repetit que no estava a punt per escriure llibres sobre pel¡lÃcules. Finalment ho ha fet, i val a dir que llegint-lo es comprèn profundament per què Tarantino fa el tipus de cinema que fa. Organitzat al voltant de les pel¡lÃcules americanes mÊs importants dels anys setanta (de les mÊs violentes a les mÊs tÃ˛rrides), que va veure per primer cop de nen i que ha anat revisitant compulsivament al llarg de la seva vida, aquest llibre Ês tan intel¡lectualment rigorÃŗs i perspicaç com divertit i entretingut.
Reflexions sobre cinema Ês, alhora, crÃtica cinematogrà fica i teoria del cinema, un meravellÃŗs reportatge literari i unes memÃ˛ries excepcionals, a l'altura de clà ssics del gènere com Hitchcock i Truffaut o BuÃąuel.
El que n'ha dit la crÃtica:
ÂĢNo pot sorprendre ningÃē que la crÃtica cinematogrà fica de Tarantino sigui tan rotunda, intel¡ligent i enlluernadora com les seves pel¡lÃculesÂģ. The New York Times
ÂĢL'entusiasme, la generositat i el singular punt de vista de Tarantino reforcen els seus arguments, i fins i tot quan fa caure els seus herois, ho fa per amor... Intel¡ligent i obsessiu, Tarantino Ês molt divertit i difÃcil de superarÂģ. Publishers Weekly
ÂĢDescarat i audaç [...]. Nodreix tant com apassiona, està ple de vida en el millor sentit possible. Es nota que a Tarantino li agrada analitzar les pel¡lÃcules a fonsÂģ. The Guardian
ÂĢUn debut de no-ficciÃŗ de primer nivell d'un artista ÃēnicÂģ. Kirkus Reviews
ÂĢ Reflexions sobre cinema Ês un llibre del tot captivador. Amb observacions agudes i intel¡ligents, opinions disteses i anà lisis afilades entre personalitats i èpoques, sembla dissenyat per afavorir grans discussionsÂģ. The New Yorker