A Ryszard Kapuściński se l’ha considerat, sovint, el millor reporter del segle XX. Segons ell mateix, el periodisme autèntic és l’internacional, aquell que aspira a produir algun canvi al món, i als seus escrits s’hi reflecteix aquest anhel. A Eben, Kapuściński se submergeix en el continent africà defugint les parades obligatòries, els estereotips i els llocs comuns. Viu a les cases dels ravals més pobres, plenes de paneroles i esclafades per la calor; emmalalteix de malària cerebral; està a punt de ser assassinat per un guerriller; té por i es desespera. Però no perd mai la mirada lúcida i penetrant del reporter i no renuncia a la fabulació del gran narrador: parli d’Idi Amin o de la tragèdia de Ruanda, d’una jornada anodina en un poble qualsevol o de la ciutat de Lalibela, paràgraf rere paràgraf les pàgines d’Eben basteixen el vívid mosaic d’un món carregat d’inquietud. Un llibre extraordinari, guardonat amb el Premi Viareggio, i que, a cavall de la crònica, la història i la ficció, se situa, en paraules de Lawrence Weschler, «just entre Kafka i García Márquez».
Ryszard Kapuściński (Polonia, 1932-2007), Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades, publicó en Anagrama La jungla polaca, Estrellas negras, Cristo con un fusil al hombro, Un día más con vida, El Emperador, La guerra del fútbol, El Sha, El Imperio, Ébano, Los cínicos no sirven para este oficio, Lapidarium IV, El mundo de hoy, Viajes con Heródoto y Encuentro con el Otro. Entre sus numerosos galardones figura el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades, concedido en 2003.